Durant els mesos de gener i febrer del 2018, a Catalunya s’han detectat diversos brots de sarna a persones. Volem explicar-vos en què consisteix i com pot afectar a les persones i als animals.
Tradicionalment, la sarna sarcòptica s’ha associat a mascotes d’àmbits rurals, gossos caçadors i cadells de criadors o botigues amb una situació higiènica deficient. En l'actualitat, no sempre és així, sovint es detecta en pacients d’entorns urbans amb condicions higièniques òptimes.
La sarna sarcòptica és una malaltia cutània parasitària molt contagiosa, causada per l’àcar Sarcoptes scabiei var canis. L’àcar sobreviu 2 o 3 dies al medi ambient, el contagi es pot donar per contacte amb ambients o objectes contaminats, però la transmissió de la malaltia sol ser per contacte directe amb altres animals malalts.
Quan el paràsit arriba a la pell de l’animal, l’excava i hi diposita els ous. Passades 2 o 3 setmanes, els ous eclosionen causant un intens prurit per una reacció al·lèrgica al paràsit. Amb el rascat, el paràsit s’expandeix per tot el cos.
La sarna sarcòptica és una zoonosi, es transmet a les persones. Tot i així, Sarcoptes scabiei canis, la varietat que afecta als animals, no es pot reproduir a la pell humana. Els símptomes a les persones apareixen a les 2-6 setmanes del contagi, amb una intensa picor (prurit) a les mans, colzes, aixelles, turmells, natges,...
Símptomes
El símptoma principal de la sarna sarcòptica canina és l’intens prurit. Veurem pàpules (petits nòduls o inflamacions a la pell, de menys de 1cm de diàmetre) amb eritema (envermelliment) i crostes. El prurit causa autotraumatismes, pel que poden aparèixer lesions secundàries en forma d’alopècia, erosions, liquenificació (engruiximent de la pell, sobretot en els plecs cutanis), hiperpigmentació (pell de coloració negra), infecció bacteriana (pioderma) o sobrecreixent del llevat Malassezia pachydermatis.
Les lesiones apareixen en zones amb poc pèl com els pavellons auriculars, colzes, tars, engonals i al tronc (sobretot a la regió esternal).
El prurit afecta el dia a dia del animals; deixen de menjar, no poden descansar o dormir, eviten el passeig,… A mesura que la malaltia avança, es mostren més dèbils.
No confondre
Algunes vegades, la sarna sarcòptica es confon amb dermatitis atòpica, reacció adversa a aliments, dermatitis al·lèrgica a la picada de puces, pioderma superficial o dermatitis per malassezia. És fonamental establir un bon protocol diagnòstic per tractar-la l’abans possible.
Diagnòstic
- Anamnesis: Cal conèixer tota la informació sobre l’hàbitat de l’animal, els possibles llocs de contagi on ha estat (perruqueries, residències canines,…) així com la presència de lesions en els propietaris de l’animal.
- Reflex Otopodal: El 80% dels gossos afectats, quan els freguem el pavelló auricular, intenten rascar-se’l amb la pota posterior del mateix costat. Aquesta prova és positiva amb les altres malalties que causen prurit, com ara amb dermatitis atòpica.
- Raspats cutanis: Es fan com a mínim 5 raspats cutanis a les zones on és més probable trobar el paràsit: marges del pavelló auricular i plec de les orelles (més conegut com a “Plec de Butxaca de Henry”), colze, tars i a les lesions papulars més recents. Malauradament, en els animals afectats per la malaltia, el 50-75% dels resultats pot ser negatiu, pel queun raspat negatiu NO descarta la malaltia.
- Analítica sanguínia: La Serologia ELISA per detectar IgG (immunoglobulines G) enfront a Sarcoptes és una tècnica molt fiable. Per detectar les IgG, cal que l’animal la pateixi des de fa 3 o 4 setmanes com a mínim. Passats 1-3 mesos del tractament, es repeteix la prova per comprovar que els nivells d’anticossos descendeixen.
Tractament de la Sarna Sarcòptica
S’hauran de tractar tots els animals que estiguin en contacte amb l’animal malalt.
Tradicionalment s’han utilitzat productes de ramaderia per tractar la sarna sarcòptica en gossos, aquesta pràctica està obsoleta i desaconsellada. Es recomana utilitzar productes antiparasitaris en forma de pipetes (Advocate®, Stronghold®, Prinovox®…) o en comprimits orals (Simparica®).
En col·lectivitats, cal tractar l’ambient. Es recomana eliminar el material susceptible d’estar contaminat com ara llits, raspalls, mantes, estores,…
En cas necessari, s’han de tractar les lesions derivades de la sarna i del prurit amb antisèptics o antibiòtics.
El tractament en les persones és senzill i molt efectiu, consisteix en aplicar una pomada antiparasitària d’efecte immediat.
Imatge del professor Juan Rejas López (Universidad de León) - http://dermatologiaveterinaria.unileon.es