La otitis és una inflamació de l’oïda, sigui quina en sigui la causa. Existeixen tres tipus d’otitis segons quina part de l’oïda estigui afectada:

Otitis Externa: La inflamació afecta el conducte auditiu extern

Otitis Mitja: La zona afectada està darrera de la membrana timpànica (on hi ha els ossets de l’oïda)

Otitis interna: La inflamació es troba a la oïda interna o laberint, dins l’os temporal del crani

Des de la Clínica Veterinària Albet, us volem parlar de les otitis més freqüents en les mascotes, les otitis externes.

Les otitis externs són les mes habituals perquè la forma del conducte auditiu extern dels animals predisposa al problema. El conducte és més ample a la zona més externa de l’oïda i va reduint el seu tamany conforme s’apropa cap a la membrana timpànica. El conducte consta d’un canal vertical i un d’horitzontal (vegem-ho a la imatge), fet que compromet la seva ventilació i neteja.

Símptomes d’Otitis Externa

En la majoria de casos veiem gossos i gats que sacsegen el cap o es rasquen excessivament les orelles i poden lateralitzar el cap.

Si observem el pavelló auricular, sol estar envermellit, inflamat i fins i tot pot despendre mala olor.

Altres vegades, l’únic que veiem és un augment de la producció de cerumen al fer-li la neteja rutinària d’orelles a la nostra mascota.

Les otitis són doloroses, pel que moltes vegades quan es rasquen o quan volem mirar-los les orelles, es queixen i ho rebutgen.

Les causes de les Otitis en mascotes

Tot i que les otitis poden afectar a qualsevol animal i hi ha multitud de causes possibles, existeixen una sèrie de factors que poden predisposar a patir-les. Els banys freqüents, factors ambientals com l’excés o defecte d’humitat, els defectes anatòmics (la presència de tumors o nòduls a l’oïda, per exemple), algunes malalties metabòliques (com ara l’hipotiroïdisme), però sobretot la conformació de les orelles i la raça de l’animal, seran factors claus a tenir en compte.

Un exemple molt clar és la raça Cocker Spaniel. Es tracta d’una de les races més afectades per aquesta patologia. A banda de tenir les orelles caigudes, fet que impedeix la ventilació del conducte auditiu, solen tenir molts pèls dins el conducte i presenten un augment de les glàndules secretores en el canal auditiu. Aquestes tres raons són suficients per considerar-los animals de risc a patir otitis i que per tant, necessiten uns controls i cures especials (calen neteges periòdiques amb netejadors específics i mantenir sempre que sigui possible les condicions òptimes que afavoreixin la ventilació).

Les causes d’otitis més habituals són:

-Paràsits: Otodectes cynotis és l’àcar més freqüent. És una otitis molt comú entre els gats, els provoca molta picor. El tipus de secreció és molt semblant al marro del cafè.

-Al·lèrgies: davant un problema d’al·lèrgia a la pell, un dels símptomes principals és la presencia d’otitis. En aquest cas també tenim en compte la raça del gos, ja que per exemple, els alts índexs d’atòpies en Bulldogs, fan que siguin molt propensos a patir otitis.

-Cossos estranys: Principalment parlem d’espigues, pel que aquestes otitis són especialment freqüents a la primavera i estiu. Durant o després del passeig, l’animal sacseja i es rasca una orella de forma exagerada. Cal anar ràpidament al veterinari ja que es tracta d’un procés molt dolorós i que, si no es retira el cos estrany ràpidament, pot provocar infeccions i la perforació de la membrana timpànica.

-Infeccions per bacteris o per llevats. Els llevats més freqüents són les malassezies i acostumen a provocar un cerumen fosc (de color xocolata) i d’aspecte gras. En cas d’infecció per bacteris, la secreció és purulenta (blanquinosa-groguenca). Tot i així, sovint són infeccions mixtes. Les infeccions solen ser conseqüència de la conformació del pavelló i de l’ambient. Hem de tenir en compte que l’oïda és una zona càlida, humida i amb poca ventilació. Sumat al fet que davant una inflamació o infecció, la orella respon amb un augment de la producció de cerumen, es crea un ambient òptim pel sobrecreixement de microorganismes.

Tingueu present que les otitis no tractades correctament poden lesionar les parts internes de l’oïda provocant l’anomenat Síndrome Vestibular que es caracteritza per falta de coordinació i d’equilibri, dany del nervi facial, nistagme i alteracions a la marxa (animals que caminen en cercles) entre d’altres.

És important no administrar cap tipus de producte (ni netejador ni tractament) dins el conducte auditiu de la seva mascota sense la supervisió del veterinari, ja que en cas de perforació de la membrana timpànica, les conseqüències de l’administració del producte podrien ser fatals.

Les neteges periòdiques de les orelles dels nostres animals, sobretot dels que estan predisposats a patir otitis, s’han de realitzar amb productes específics. Amb aquestes neteges, reduïm la possibilitat d’infeccions, comprovem l’estat de les orelles i podem valorar la quantitat i el tipus de secreció que estan fent.

Per realitzar la neteja, cal posar una quantitat generosa de netejador dins l’orifici del conducte auditiu i realitzar un massatge a la base de la orella. Per enretirar la secreció i assecar el pavelló auricular utilitzarem una gassa. En cap cas es recomana utilitzar bastonets, ja que podríem lesionar l’oïda.

Des de la Clínica Veterinària Albet, us recomanem que davant qualsevol dels símptomes explicats, acudiu ràpidament al veterinari a fi de diagnosticar i tractar correctament la otitis de la vostra mascota.

Si teniu qualsevol dubte, truqueu-nos al 93 886 05 77